dilluns, 13 de desembre del 2010

EL MEU NOM


Haureu d'escriure un text explicant com us sentiu amb el vostre nom, si n'esteu satisfets i us agrada o pel contrari, us l'heu canviat o modificat, qui el va triar...

Llegiu-ne aquest text  i ara us toca a vosaltres escriure sobre el vostre nom i, un cop ben revisat, el publiqueu en la vostra llibreta personal. 

"Quan em pregunten com em dic, tinc sempre molta feina: he de repetir-ho mitja dotzena de vegades i he de donar tota mena d'explicacions. Suposo que si m’hagués conformat amb el Montserrat que van triar els meus pares per unanimitat, no tindria tants maldecaps. Però quan era adolescent vaig decidir que el nom de la patrona de Catalunya no estava fet per a mi, hi havia massa gent que s’ho deia (més de 89 mil persones!) i era massa carrincló. O sigui que hi vaig fer un petit canvi: el vaig escurçar i el vaig començar a escriure amb U i A, tal com sona, sense tenir en compte l’ortografia. A partir d'aleshores vaig convertir-me en la Muntsa, la noia del nom rar.
Tot i que el porto transformat, us he de confessar que no m’acaba de fer el pes, l’accepto amb resignació, és el nom que m’ha tocat. És clar que molt pitjor hagués estat que m'haguessin posat 
Nelly, tal i com va proposar una de les meves àvies...
Les meves amigues de l’ànima em diuen pel cognom. Per a elles sóc la Tortós, com quan anàvem a l’escola i la monja passava llista. Que em diguin així m’encanta! Però el que m’agrada de veritat és el nom amb què em va batejar el meu home: 
tanguapa. Ja ho diuen que l'amor és cec!"
                                                                  Muntsa Tortós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada