dilluns, 13 de desembre del 2010

el rellotge en català



Un exemple, les 15 h 43 min

Per dir aquesta hora són correctes les següents expressions:

- Són vora tres quarts de quatre
- Són prop de tres quarts de quatre
- Són gairebé tres quarts de quatre
- Són quasi tres quarts de quatre
- Són tres quarts de quatre encara no
- Són si fa o no fa tres quarts de quatre
- Dos minuts i seran tres quarts de quatre
- Manquen dos minuts perquè siguin tres quarts de quatre
- Manquen dos minuts per a tres quarts de quatre
- Falten dos minuts perquè siguin tres quarts de quatre
- Falten dos minuts per a tres quarts de quatre
- D'aquí a dos minuts seran tres quarts de quatre
- Són dos quarts de quatre i tretze minuts
- Són dos quarts i tretze minuts [de quatre]
- Són les tres i quaranta-tres minuts
- Són les quinze hores i quaranta-tres minuts

EL MEU NOM


Haureu d'escriure un text explicant com us sentiu amb el vostre nom, si n'esteu satisfets i us agrada o pel contrari, us l'heu canviat o modificat, qui el va triar...

Llegiu-ne aquest text  i ara us toca a vosaltres escriure sobre el vostre nom i, un cop ben revisat, el publiqueu en la vostra llibreta personal. 

"Quan em pregunten com em dic, tinc sempre molta feina: he de repetir-ho mitja dotzena de vegades i he de donar tota mena d'explicacions. Suposo que si m’hagués conformat amb el Montserrat que van triar els meus pares per unanimitat, no tindria tants maldecaps. Però quan era adolescent vaig decidir que el nom de la patrona de Catalunya no estava fet per a mi, hi havia massa gent que s’ho deia (més de 89 mil persones!) i era massa carrincló. O sigui que hi vaig fer un petit canvi: el vaig escurçar i el vaig començar a escriure amb U i A, tal com sona, sense tenir en compte l’ortografia. A partir d'aleshores vaig convertir-me en la Muntsa, la noia del nom rar.
Tot i que el porto transformat, us he de confessar que no m’acaba de fer el pes, l’accepto amb resignació, és el nom que m’ha tocat. És clar que molt pitjor hagués estat que m'haguessin posat 
Nelly, tal i com va proposar una de les meves àvies...
Les meves amigues de l’ànima em diuen pel cognom. Per a elles sóc la Tortós, com quan anàvem a l’escola i la monja passava llista. Que em diguin així m’encanta! Però el que m’agrada de veritat és el nom amb què em va batejar el meu home: 
tanguapa. Ja ho diuen que l'amor és cec!"
                                                                  Muntsa Tortós


 Objectius:
  • Conèixer una mica més la diversitat lingüística del món.
  •  Aprendre a  buscar informació a internet.
Enunciat:  
  • El joc consisteix en intentar respondre 24 preguntes repartides en 8 blocs que t’ajudaran a conèixer una mica més la diversitat lingüística del món. Podeu utilitzar  diccionaris etimològics (expliquen d’on provenen les paraules), onomàstics (diccionari de noms), enciclopèdies, llibres de consulta general, internet, etc.
  • Per aconseguir un positiu, heu de respondre correctament un dels vuit blocs. Podeu escriure les respostes a comentaris, recordeu que heu d’indicar quin bloc responeu. Només podeu respondre un bloc, deixeu que tothom hi pugui participar. Si un company ja ha contestat les preguntes d’un bloc, n’heu de triar un altre. Podeu treballar per parelles, al comentari poseu-hi el nom de les dues persones.  
  • Si el que voleu és aconseguir un exel·lent heu de contestar els 8 blocs i enviar les respostes per correu electrònic.
Blocs de preguntes:  
  • Bloc 1:  1- Com es diu gràcies en àrab? 2- De quina llengua ve la paraula xocolata? 3-Quin és el país del món on es parlen més llengües? 
  • Bloc 2:  4- On es parla el guajiro? 5-Quantes llengües es parlen a Europa? 6-Digueu si és cert o fals: la llengua que té més parlants és l’anglès.
  • Bloc 3:  7- Quantes llengües es parlen al Camerun? 8- De quina llengua ve la paraula  vampir? 9- Quina és la llengua que es parla a més països d’Europa?
  • Bloc 4:  10- Digueu si és cert o fals: La paraula robot  ve del txec robota i vol dir treball forçat. 11-Com anomenaven els amerindis l’actual Puerto Rico? 12-A quina família lingüística pertany l’armeni?
  • Bloc 5: 13-On és oficial el bambara?  14-Digueu si és cert o fals: hi ha llengües que no tenen gramàtica. 15- Senegal és el nom d’un país, però què vol dir la paraula senegal?
  • Bloc 6:  16-Quantes llengües del món tenen més de 10 milions de parlants, aproximadament? 17-De quina llengua ve la paraula iceberg? 18. Digueu si és cert o fals: el nom basc Kepa és l’equivalent de Pere en català.
  • Bloc 7: 19-On és oficial el swahili? 20-Quina va ser la primera llengua que va sentir Colom en arribar a Amèrica? 21-Quines llengües europees són tonals?
  • Bloc 8:  22-Digueu si és cert o fals: Bàrbara i Beatriu són noms germànics. 23-Quants parlants té el dàlmata? 24-Busqueu el significat del nom dels estats següents: Colòmbia, Filipines, Nigèria, Libèria.
  • Bloc 9: 25-Com es diu felicitat en romanès? 26- Digues una llengua que tingui menys de 100 parlants. 27-Digues 3 llengües que es parlin a Rússia a banda del rus.
Bloc 10: 28- Com es diu amic en àrab? 29- Qui parla guaraní?  Digues una llengua que tingui entre 200 i 500 parlants.

divendres, 26 de novembre del 2010

LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA: COMPTAR EN DIFERENTS LLENGÜES




Saps comptar de l’1 al 10 en diferents llengües?

  • Català: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu.
  • Castellà: uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez.
  • Tagal: 1 isa, 2 dalawa, 3 tatlo, 4 apat, 5 lima, 6 anim, 7 pito, 8 walo, 9 siyam, 10 sampu 
  • Èuscar: bat, bi, hiru, lau, bost, sei, zazpi, zortzi, bederatzi, hamar

Pots ampliar aquest llistat amb els números de l’1 10 en alguna altra llengua? Afegeix-ho a comentaris. Pensa que no es poden repetir idiomes. Aquest enllaç t’ajudarà:

dissabte, 13 de novembre del 2010

Com es crea un bloc



 Hauràs de crear el teu propi bloc on hi guardaràs tots els teus escrits, el podràs personalitzar i afegir-hi tot allò que et sembli interessant.

Tutorial-blogger-de-Ana-Ovando

dijous, 28 d’octubre del 2010

Deu moments de felicitat


Tasca: escriure una llista de 10 coses que et fan especialment feliç.

Tot va tan de pressa que no hi ha temps per pensar en les coses bones que ens passen, en els petit moments de felicitat que fan que tot plegat
valgui la pena. I si ens hi aturem un moment?



Aquí en teniu alguns exemples:
1. Totes ens expliquem paranoies, neures i altres obsessions. Després riem i brindem. Tenim sort.
2. Em posa la pota peluda i pudent a la falda però amb suavitat, sense exigències i amb una mirada d'innocència infinita. Vol que li faci cas.
3. Ell em prepara el sopar que m’agrada, mentre jo preparo aquest exercici. M’arriba l’olor del pa torrat amb tomàquet.
4. Llegeixo a la platja la novel•la que em té hipnotitzada. Miro el rellotge i ja han passat 3 hores. El sol m’escalfa l’esquena.
5. Sona el telèfon. És ella que m’explica tot el que avui ha fet allà a la seva llunyana ciutat..
AVALUACIÓ
Un excel•lent d'aquest treball és quan: l'escrit està elaborat, no és només una simple llista de coses (no s'hi val dir: anar a la platja, escoltar música...); les frases estan ben construïdes, sense errors de concordança o de puntuació; i no hi ha cap error ortogràfic ni cap castellanisme .

dimarts, 5 d’octubre del 2010

L'illa del carrer dels ocells



Aquesta és la primera lectura obligatòria del curs.

Són els anys de la Segona Guerra Mundial. L’Àlex, un noi jueu, ha perdut la mare i el seu pare ha estat deportat pels alemanys. Amb habilitat i coratge, s’espavila per sobreviure tot sol en una casa enrunada al Gueto de Varsòvia. Passen mesos, plens de peripècies i aventures, però ell no es mou, decidit a esperar que torni el seu pare.


L’autor

Uri Orlev va néixer a Varsòvia el 1931. De petit, com els altres jueus polonesos, va viure molts dels esdeveniments terribles que el nazisme i la Segona Guerra Mundial van provocar: El seu pare, va ser capturat pels russos; Uri, amb la mare i el germà petit, va haver d'abandonar la seva casa en flames i tots tres van viure amagats al gueto de Varsòvia –una vivència que recull en aquesta obra. 
Després de la destrucció del gueto, la mare va ser morta pels nazis i els dos nens deportats al camp d'extermini de Bergen-Belsen. Per tant, a l'edat de dotze anys va haver d'espavilar-se sol, i tenir cura d'un germà més petit. En finalitzar la guerra fou alliberat i es traslladà a Israel, on s'instal·là en un kibbuts. En l'actualitat viu a Jerusalem amb la seva família.
Va començar a escriure per als adults, però des de fa vint anys escriu només literatura infantil i juvenil, de temes diversos, i ha publicat uns vint-i-cinc títols fins ara; també tradueix, és autor dramàtic i escriu per a la ràdio i la televisió. 
 Moltes de les seves obres tenen com a escenari la Segona Guerra Mundial i reflecteixen les situacions dramàtiques que es visqueren en els territoris en conflicte: pares desapareguts o morts, famílies dispersades, nens sols i que sobrevisqueren en unes situacions límit, etc. En totes les novel·les, però, hi ha la visió tendra i emotiva dels nens i el record dels anhels, els jocs, les pors i les fantasies de la infantesa. 
Escrita originalment en hebreu, L'illa del carrer dels Ocells ha estat traduïda a l'anglès, l'holandès, l'alemany, el francès, el danès, el polonès, el japonès, el castellà i l'italià, a més del català.
Per aquesta obra va obtenir el Premi de la Universitat de Haifa per a joves lectors, i el 1990 li va ser concedit el premi Janusz Korczak, a més d'altres guardons a diferents països. Se n’ha fet també una versió cinematogràfica molt fidel, The Island on Bird Street (versió subtitulada en castellà: La isla de Bird Street, versió francesa: L'étoile de Robinson), dirigida per Sören Kragh-Jacobsen, produïda per Rudy Cohen i protagonitzada per Patrick Bergin. La resta de la seva obra ha obtingut diversos premis internacionals: el Premi especial Edgar Allan Poe (1985) i el Premi Andersen (1996).


Contesta a la teva llibreta les qüestions de la biografia de l'autor:



1.     On va néixer?

2.    Quin any?

3.    Era jueu?

4.    Quins esdeveniments terribles va viure?

5.    On va viure amagat amb la seva mare i el seu germà petit?

6.    Què va passar amb la mare?

7.    En acabar la guerra on es trasllada?

8.    A quin camp d'extermini va ser dipositat?

9.    On viu actualment?

10. Quin tipus de literatura escriu?

11.  Escriu el títol d'alguna de les seves obres.

12. Quin és un dels escenaris freqüents de les seves obres?

13. Digues alguns dels idiomes als quals ha estat traduïda "L'illa del carrer dels ocells"

14. Quin premi va aconseguir amb aquesta obra?

15. Escriu algun altre premi que li hagi estat atorgat.


Quan hagis llegit el llibre fes -ne un comentari.

Aquí tens unes quantes qüestions que et poden ajudar a fer el comentari.

T’ha agradat la història? És distreta? T’ha enganxat? O l’has trobada avorrida i poc entenedora? La recomanaries? A qui? Quina nota li poses?

dimarts, 28 de setembre del 2010

L'accentuació i la dièresi

Per practicar la separació de síl·labes i l’accentuació pots fer aquestes activitats, són força curtes. En els dos últims enllaços hi ha els exercicis més difícils.


Síl·labes, tonificació i accentuació  Comptar síl·labes, dígrafs, regles d’accentuació, etc.
Para l’orella: escolta la o  Identificació del so de la o oberta i la o tancada
Para l’orella: escolta la e  Identificació del so de la e oberta i la e tancada
Com s’accentua la o  Relació so grafia de la o oberta i la o tancada
Com s’accentua la e  Relació so grafia de la e oberta i la e tancada
Normes d’accentuació  Diferenciar accents gràfics i aplicar les normes d’accentuació
Els accents  Pràctiques d’accentuació
En Raül és un desagraït  La dièresi

No n’has tingut prou? Un exercici més de propina?  Corregeix els errors d’accentuació que hi ha en aquests cartells:

accentuacio-errorsaccentuacio-errors-2accentuacio-errors-6accentuacio-i-dieresi-errors-3

Els registres lingüístics a Internet

Igual com quan et bellugues per diferents llocs et trobes amb persones i situacions diferents que requereixen registres diferents, també navegant per Internet trobem moltes maneres d’escriure, segons el tipus de web, el tipus de públic al qual va dirigit o el tema que s’hi tracta. Hi ha webs adreçats a tothom, webs de temàtica especialitzada o serveis de web, com ara el Messenger, que tenen un llenguatge propi.

TASCA: visitarem uns quants webs per veure quins registres s’hi utilitzen i intentarem descobrir per què.

1. Abans de començar a navegar, escriu quins o quins registres creus que es deuen fer servir en els següents tipus de web i per què: un diari digital, un bloc personal d’un amant de la cuina, el messenger, un fòrum d’opinió, un web d’un ajuntament i una enciclopèdia mèdica en línia
2. Visita els enllaços que tens més avall i digues quins o quins registres utilitzen i per què?
3. El registre triat depèn del tema però també del receptor, de manera que podem parlar del mateix tema però utilitzar registres diferents segons qui hagi de ser el receptor. D’aquests enllaços, quins són els dos webs que tracten temes de salut però amb registres diferents?
4. Navega per internet i busca exemples de webs que utilitzin registres diferents. Anoten les adreces per comentar-les a classe.
5. Escriu totes les respostes en un document i ho tramets a la professora.



Els enllaços:

http://espock.blogspot.com/
http://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/index.htm
http://thebrainsuniverse.blogspot.com/2008/04/som-collonuts.html
http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/AppPHP/index.php
http://www.cpnl.cat/jocs/
(exercici extret de Nou Estímul . Llengua catalana i literatura 2n d’ESO. Ed. Barcan

Un nou curs ple de canvis

Encetem un nou curs amb ordinadors a les aules que ens han de servir per millorar les competències com a lectors i escriptors.
Llegir i escriure, i fer-ho bé, és l'objectiu més important de l'àrea de llengua catalana. Aquest bloc servirà per fer-vos propostes de treball,  hi trobareu activitats graduades per poder fer feina de manera individual tant a classe com a casa. Recursos com enciclopèdia, diccionari, jocs de llengua....
També dir-vos que haureu de crear el vostre propi bloc on hi posareu totes les vostres redaccions, reflexions, aportacions amb la idea de que tots les compartim.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Tindràs un excel·lent quan...



Tindràs un EXCEL•LENT de les petites redaccions en llengua catalana quan:

1. El text s’ajusta al tema demanat, és molt personal i està força elaborat. (3 punts)
2. Les fotografies, vídeos i/o enllaços són adients al contingut del text. (1 punt)
3. Les idees estan ben ordenades. No es barregen els conceptes. No hi ha contradiccions. Si el text és llarg està dividit en paràgrafs. S’utilitzen els connectors correctament. (1’5)
4. Les frases estan ben estructurades, sense errors de concordança o de puntuació. No són frases excessivament llargues. No hi ha repeticions del mateix mot. Hi ha riquesa i variació lèxica. (1’5)
5. No hi ha errors ortogràfics, ni interferències lingüístiques. (3 punts).

A l'hora de redactar, recorda....


1. No construeixis frases massa llargues (no han de tenir més de 15-20 mots). Una oració de més de tres línies amb errors de puntuació no s’entén.
2. No barregis els conceptes. Si el text és llarg, divideix-lo en paràgrafs. Cada paràgraf, una idea.
3. El bloc no està fet per a escrits massa llargs. És millor redactar textos curts però molt ben fets (100 paraules aproximadament).
4. No repeteixis la mateixa paraula en una mateixa frase o paràgraf. Enriqueix el text, busca sinònims, fes servir pronoms, planteja la frase d’una altra manera...
5. Corregeix els possibles errors ortogràfics (tens correctors i diccionaris digitals a la teva disposició).
6. I no et faci mandra fer els esborranys que calguin. Els bons escriptors revisen els textos contínuament!